Jo ..ja hi sabia que tu podies
escriure de tot, i.. fer ho
com ten doni la gana encara que..
d’ això a ser profeta…
la veritat és, que no
m’agradaries moll con a tal.
Em penso que aquest és el camí,
per la teva pròpia satisfacció,
a no ningú, ni tan sols a mi,
que estimo com escrius,
hi has de demanar la seva opinió.
Amic, lo meu, em crec que no hi és
escriure amb la teva llengua, però
ja ho veus…
Possiblement vaig dependre
varies, perquè en tant sols una
no hi tenia prou.
Per l’ amor de Déu!
que hi penses anar ten a la mar?
Amb les muntanyes tan boniques
que tenim…
Saps.., jo no vull viure molt
lluny de la mar, però.., hi has caminat
alguna vegada per entre els arbres
a la tardor? Quan tot es torna ocre i
els grocs de les fulles( o son els fulles)
pareixen d’or. Aquest quadre
encara no hi he aconseguit pintar-ho mai.
El mateix passa amb un poema,
quan més escric, més convençuda estic
de que no hi he arribat al “poema”
Si, ja se que hi he escrit molts,
tot i això, pressento que encara no
he fet el poema definitiu.
Que et sembla el meu valencià?
Si et rius, procura que no sigui
davant meu…..amb això soc tan
susceptible con qualsevol.
Saps que deia el meu pare
en gallec.
“ Si falan mal de ti, e, porque teñen envidia, si falan ben, porque teñen de qué, o malo, e, que non falen, xa estarás morta filliña.”
Mayte Andrade/Benicarló/
de mi libro inédito Anells de Ferro
No hay comentarios:
Publicar un comentario