Em cerclen el cor adolorit.
Ai! Quina amargor
em puja fins a la boca
on encara puc sentir
el calor i les mentires
dels teus llavis benvolguts.
Portava llums que no
em pertanyen
les mans lligades
i els ulls cremats.
Cridava crits
des dels silencis,
que com llamps
tornaven dels núvols
fenem nosa.
Disfressava amb un rictus
els meus sentiments.
Malastruc, un corb
es posava a la meva
finestra cada capvespre
anticipant-se al dol
de la nit, la soledat
que em portaria… i més
tristor, foscúria i oblit.
Mayte Andrade/ Benicarló de mi libro inédito Anells de Ferro
No hay comentarios:
Publicar un comentario